En Tonet de viatge: Praha I: Staré Mesto i Josefov

La capital de la República Txeca cautiva a qui la visita pel seu encant històric, la seva gastronomia i, sobretot la seva gent. Diria que és la nova ciutat de l'amor, desbancant a la popular París. Fer una volta per tots els seus barris, per la ciutat antiga o navegar pel riu Moldava et porta a una època màgica que perdura en el temps i en la teva ment durant anys. Aquest viatge es va fer al setembre de 2009 i continua sent la número u de la meva llista de Ciutats d' Europa.
Al ser una ciutat petita i fàcil de visitar, hom la pot recorre en 4 dies o en dos, si ha escollit la manera més popular d'anar-hi (poc recomenable) pack de Praga-Budapest. Jo us la intentaré presentar en 4 parts. La primera de totes serà Staré Mesto o Ciutat Vella i Josefov o Barri Jueu.

8/31/2009
Al cor de Praga es troba Staré Mesto i la seva plaça major. En el segle XI, els asentaments situats al voltant del castell s'exteneren cap a la riba dreta del Moldava.

Rellotge de l'Ajuntament

La primera noticia d'un mercat que es trobava en l'actual plaça de la Ciutat Vella es remonta al voltant de 1091. És en l'anomenada Staromestské Námestí on es van construir cases i esglésies, formant una xarxa de carrers, molts dels quals encara existeixen.
La zona adquirí el estatus de ciutat en el segle XIII i en el any 1338 edificaren l'ajuntament on, trobem uns dels rellotges més coneguts importants d' Europa, i altres edificis són testimoni de l'importància de la Ciutat Vella.

La plaça és lliure de tràfic rodant (bé, sense contar els carros amb cavalls) i està rodejada d'edificis històrics, es troba entre els espais públics més bells de Praga. Alguns carrers són 100% peatonals com el Celetná o Ovocný. A l'estiu i principis de setembre és un bon lloc per pendre un café i, encara que atrau a milers de turistes, conserva un genuí encant.

Porta de la Pòlvora

Hi entrem per la Porta de la Pòlvora que data dels temps en que el palau Reial es trobava a l'entrada de la ciutat. És una de les 13 entrades a la Ciutat Vella i va nèixer amb el nom de Porta Nova el 1475, quan el rei Ladislao II hi posar la primera pedra. En el segle XVII li van cambiar el nom, simplement perque és on hi guardaven la pòlvora.

Caminant per Celetná, el carrer es bifurca. Si anem a l'esquerra, entrem a Ovocný on hi trobem El Teatre dels Estats, on Mozart estrenà Don Giovanni el 1787 i, anys més tard fou escenari del film Amadeus de Milos Forman. Si anem a la dreta seguim per Celetná, un antic camí reial i ruta comercial de l'est de Bohemia. S'ha d'anar en compte a cada edifici perque es troba petites mostres d'antics comerços en forma de detalls barrocs com la casa del Sol Negre o pintures com a la Casa Storch.

Plaça de la Ciutat Vella amb l'Esglèsia de NS Týn

Gran part de l'agistada història de Praga es conserva en els edificis que envolten la plaça de la Ciutat Vella. El Monastir Paulatino, la casa de la campana de Pedra, el Palau Kinský i un conjunt d'edificis de colors pastís completa la part est i nord de la zona. Cal destacar la Esglèsia de Sant Nicolau i la Esglèsia de la N.S. de Týn. Al sud, trobem un conjunt de cases d'orígen romànic i gòtic ben pintoresc. El xamfrà entre els carrers Celetná y Zelezná és la més important. Va desde la Casa Storch, l'ovella de pedra (lligat a Franz Kafka (1883-1924), la taula de pedra, l'unicorn daurat... actualment són cafès i galeries d'art.

Rellotge Astronòmic

La plaça és on també cremaven al foc als condenats per heretgia. Un d'ells va ser Jan Hus, reformista religiós i gran heroi txec, condemnat a la foguera en el Concili de Cosntança, en el 1415. Un monument recorda a tal heroi desde 1915.

L'ajuntament de la Ciutat Vella és una de les instantanees més conegudes de la ciutat. Va ser creat el 1338, motiu de la creació d'un consell municipal per part del rei Joan de Luxemburg. Va anant-se construint per parts i es va fer una última restauració el 1945 pels seriosos danys produits pels nazis en l'Alçament de Praga. El més important del conjunt és el rellotge Astronómic, del segle XV.
Segons la llegenda, va ser reconstruit per un mestre rellotger anomenat Hanus al 1490. Els concellers, per tal d'evitar que recrearà la seva obra mestre en un altre lloc el van deixar sec. Jan Táborský perfeccionar el mecanísme entre el 1552 i 1572.

Sortint de la plaça, ens trobem en uns carrers estrets aprop del Pont de Carles IV que segueixen el trassat de la Parga Medieval. Durant segles, el carrer Karlova fou la via principal de la Ciutat Vella i és en uns terrenys aprop d'aquest on els jesuïtes van crear el gran complex universitari del Clementium, just al costat del pont que creua el riu Moldava que posa direcció a Malá Strana.

En l'Edat Mitjana existien dos comunitats jueves a Praga: els jueus occidentals s'habien instal·lat al voltant de la Sinagoga Vella-Nova; els de l'imperi bizantí vivien al voltant de l'Escola Vella (on avui es troba la Sinagoga Espanyola). Tots dos nuclis van acabar unint-se i van quedar confinats en un gueto. Durant segles, els jueus de Praga van sofrir lleis repressives; en el segle XVI teníen que portar un cercle groc en senyal de deshonra. Els cristians els acusaven de provocar els incendis que s'extenien per la ciutat i d' envenenar els pous. El 1784, Josep II es proposar reduir la discriminació envers els jueus. Com a reconeixement, el barri jueu s'anomenà Josefov. El 1850 s'incorporà oficialment a Praga i 40 anys més tard es van tirar totes les cases degut a la falta d'higiene de la zona i només es van salvar l'ajuntament, algunes sinagogues i el cementiri.
Aquest últim, és digne de visitar, encara que la vista s'hagi de pagar, hi ha un petit museu i un record a tots els jueus que van morir durant l'època nazi. Cada làpida té una història al darrera.
Tampoc cal perdre's la Sinagoga Vella-Nova, les sinagogues Pinkas i Klausen... A part, per la reconstrucció del barri en el segle XX es van seguir els estils arquitetònics centrats en el Cubisme.

Gollem i el Rabí Löw

Un personatge llegendari molt estimat per la cultura jueva de la ciutat és el Golem. A finals del segle XVI, el rabí Löw, erudit, escritor i director de l'escola talmúdica i amb poders màgics i, segons la llegenda, va crear amb fang una figura de forma humana, el Golem, a la que va donar vida colocant-li a la boca una pedra màgica o un pergamí (segons qui l'expliqui). El Golem treballava com esclau, pero va enbogir i el rabí va haber de treure-li la pedra i ocultar-lo entre les bigues de la Sinagoga Vella-Nova.
Aquesta sinagoga va ser construida al voltant de 1270 i és la sinagoga més antiga d'Europa i un dels primers edificis gòtics de Praga. Ha sobreviscut a incendis, a demolicions del segle XIX i altres trencadisses. Al llarg de la història, els veins del barri jueu s'han vist obligats a buscar, molts cops, refugi entre els seus murs. Avui continua sent el centre religiós de la Comunitat a Praga. En el seu origen s'anomenà Sinagoga Nova, fins que es va construir una al costat, que acabar sent destruida.

República Txeca - Praga
Moneda: Encara que, dins de la UE té la seva Corona txeca
Quan anar? Juliol i Agost. Es visita en 4 dies (mín. tres).
Hotel utilitzat: Prague Centre Plaza (3 estrelles) Fugnerovo namesti 1, Praga 120 00 Nove Mesto.
On menjar? U Fleku (Nove Mesto), Cuba (Malá Strana), Bohemia Bagel (Staré Mesto)...
Que comprar? Cristall de Bohemia, Nines ruses, porcelana, titelles i begudes.
Corrent: 230V (= a Catalunya i Espanya)