09/01/2009
Malá Strana o Barri Petit, compren la part de Praga menys afectada per la història recent. Poques noves construccions s'han aixecat des del segle XVIII. Hi trobem gran quantitat d'antics palaus barrocs i velles cases amb emblemes.
Malá Strana es fundà al 1257 sobre les faldes del turó del castell, amb una preciosa panoràmica del la Ciutat Vella, a l'altre costat del riu.
El seu centre sempre ha estat la plaça de Malostranské námesti, dominada per l'església de Sant Nicolau. Encara gira la roda del molí del Gran Priorat, a l'illa de Kampa. Ens trobarem amb creients entrant a l'església de N.S. de la Victoria per veure el Nen Jesús de Praga.
Malá Strana conserva el seu encant tradicional, encara que, en tots aquells palaus barrocs, hi trobem les embaixades i algún que altre restaurant. Els seus carrers estrets i escales deixen anar un al·lé de misteri i romantisisme on a cada cantonada ens trobem edificis decorats amb escultures i emblemes d'antics negocis com la casa dels Tres Petits Violins o pel conegut carrer italià on, durant els segles XVI i XVIII, van viure artesants italians.
El monument més gran de la plaça de Mala Strana (Malostranské námesti) és l'església de Sant Nicolau (hi ha una altra amb el mateix nom a Staré Mesto). La seva construcció data de 1703 i els seus últims retocs de tota la nau fou el 1761. És la obra més important dels arquitectes més importants del Barroc a Praga, Christoph i Kilian Ignaz Dientzenhofer. Ni pare ni fill van viiure el suficient per veure la seva obra acabada. Les escultures, pintures i frescos del seu interior són de destacats artistes del moment. Una extensa renovació a mitjans del segle XX va ser imprescindible per tapar tots els danys ocasionats per 200 anys d'humitat i goteres.
Molts artistes txecs han viscut en aquesta part de la ciutat. Si Franz Kafka vivia i frecuentava el Saló literari de Berta Fanta a la casa del xai de pedra a la Ciutat Vella, altres artistes com el poeta i periodista Jan Neruda vivien en carrers pintorescos i estrets com Nerudova Ulice, en el número 47, la Casa dels Dos Sols, un altre emblema típic de la ciutat. Cada casa tenia el seu emblema abans que es fes servir numeració. Hi trobareu emblemes d'animals i altres símbols com l'àliga vermella (nº6), els tres Petits Violins (nº12), la ferradura daurada (nº34), l'ànec blanc (nº49)... FIns hi tot s'hi va està Beethoven el 1796 vivint a Malá Strana (a la Casa de l'unicorn daurat al carrer Lázenská).
El carrer italià o Vlasská Ulice és on visqueren els imigrants italians en el segle XVI. Sobretot eren artistes i artesants que venien a reconstruir o redecorar el castell.
Els Caballers de la Ordre de Malta també visqueren a Praga i, sobretot en aquesta part de la ciutat. Tant és així que s'els recorda per la plaça Maltézské Námestí, el mateix lloc que ocuparen. Al nord hi ha un conjunt d'escultures de Ferdinand Brokof, que formava part d'una font al 1715 per celebrar el final de l'epidèmia de Pesta que assolar tota la ciutat. Totes les cases renaixentistes eren de ciutadans que s'habien fet rics però, en el segle XVII, l'aristocràcia cristiana ocuparen Malá Strana i reconvertiren les cases renaixentistes en palaus barrocs..
Anant pel Pont de Carles IV, abans d'arribar a la riba de Malá Strana, ens trobem amb l'Illa de Kampa. Aquesta illa, separada de terra ferma per una bifurcació del Moldava coneguda com Rierol del Diable, conforma un deliciós racó de Malá Strana. El nom del rierol, batejat així en el segle XIX, prové del caràcter diabólic de la mastressa d'una casa propera a la plaça Maltesa (Maltézské Námestí). La zona se la coneix com la Venecia de Praga pels tres molins del rierol i les fileres de cases que donen a ell. En l'Edat Mitjana era el lloc on es feia la bogada i es rentava la roba, si més no sorpren perque fou durant aquesta edat on la illa de Kampa només hi habia morts. Més tard, segle XVII, es va fer famosa pels seus mercats d'alfereria. Curiositats de Kampa: 1. Per Creuar el Rierol del Diable, es pot fer pel Pont dels Enamorats (plena de candaus que simbolitzen la unió). 2. L'illa va desapareixer sensera durant les inundacions del 2002. 3. Es poden fer grans fotos de Staré Mesto i el Pont de Carles IV i, 4. "El mural de Imagine". A la mort de John Lennon (1940-1980) tota la ciutat de Praga li va dedicar un mural amb la paraula Imagine, una de les seves cançons més reconegudes i emblemes de la Pau Mundial, on es poden llegir dedicatories al beatle de ciutadans i turistes durant tots aquest anys.
A la part oest de Malá Strana tenim el turó de Petrín (318 m d'alçada) i el parc del mateix nom. Ofereixen unes vistes espectaculars de tota la ciutat.
En el parc hi trobem el mirador, una imitació de la Torre Eiffel construida per l'Expo Nacional de 1891. Els txecs estan bastant orgullosos d'ella perque encara que la mida de la torre és de 60 metres i és una imitació, és molt més alta que l'original!
Durant els dies clars es pot arribar a veure el pic de Snezka, el pic més alt de Bohemia a les montanyes gegants de Krklonose a uns 150km de Praga. Fruit de l'Expo de 1891 també ens trobem el Laberint dels miralls i el funicular.
El Moldava és el riu que divideix Praga. Sempre ha tingut un paper important en l'història de la ciutat i ha estat font d'inspiració dels artistes a través dels segles i inundacions, sobretot a l'Edat Mitjana. S'hi poden fer excursions en barca (molt recomendable) per veure tots els monuments a banda i banda de la ciutat, veure les illetes de la ciutat (Kampa) i passar per sota dels set ponts que té la capital txeca.
Per mi, el que despren més màgia és el Pont de Carles IV que, uneix la Ciutat Vella amb el Barri Petit (Staré Mesto i Malá Strana). Sobretot quan la ciutat va caient en la foscor de la nit.
És el monument més conegut de la ciutat. Actualment és peatonal, en el passat la seva amplada permitía el pas de quatre carroatges a la vegada. Per evitar una bandalisme, deixadesa i deteriorament, la majoria de les estatues del pont són copies; les originals es troben al Lapidarium i a Vyshard. La torre gòtica del pont de la Ciutat Vella és bellissima.
Pont de Carles IV (Malá Strana):
 |
| Pont de Carles IV amb castell al fons |
- San Wenceslau (1858).
- Jesucrist entre Sant Cosme i Sant Demià (1709).
- Sant Joan de la Mata, Sant Felix de Valois i el beat Ivan (1714): Aquests sants, obra de Ferdinand Brokof, van fundar la Ordre Medicant dels Trinitaris amb la finalitat de recolectar diners per a lliberar els cristians esclavitzats pels infidels (al peu de l'escultura).
- Sant Vito (1714): Representa al Mártir del segle III amb els lleons que debien manjar-se'l però, que van acabar per llepar-li les mans.
- Sant Adalbert (1709): Aquest Bisbe de Praga va fundar l'església de Sant Llorenç al turó de Petrín en el 991. Els txecs el conéixen com a Vojtech.
- Sant Felip Benizi (1714).
- Santa Lutgarda (1710): Just abans de l'escala a la Illa de Kampa (anant cap a la Ciutat Vella). Matias Braun va realitzar aquesta estatua amb només 26 anys. Esta considerada la millor del pont des del punt de vista artístic i recrea l'història d'una monja de la ordre del Cister cega que va recuperar la vista al besar les llagues de Crist.
- Sant Cayetano (1709).
- Sant Nicolau de Tolentino (1708).
- Sant Agustí (1708).
- Sant Vicenç Ferrer i Sant Procopí (1712): Hi ha un detall de l'escultura on es mostra un rabí contarietat per l'èxit de Sant Vicenç en la conversió dels jueus al Cristianisme. Sant Procopí és un dels patrons de Bohemia.
- Sant Judes Tadeu (1708).
- Sant Francesc d'Assís amb dos àngels (1855).
- Sant Antoni de Pàdua (1707).
- Santa Ludmila (1710).
- Sant Joan Nepomcký (1683): Uns relleus descriuen el martiri de Sant Joan Nepomuký. La figura del sant està desgastada perque es creu que tocar-la dóna bona sort. Aquest sant fou canonitzat el 1729. Els jesuites promogueren el seu cult per contrarrestar la veneració de Jan Hus (Veure Praga I). Jan Nepomucký, vicari general de la arxidiòcesis de Praga, fou arrestat el 1393 per ordre de Wenceslau IV, juntament amb altres cleregues, per desacatament. Tots van escapar menys ell que, va morir martiritzat i el seu cos va ser lleçat des del Pont de Carles. Es poden veure rèpliques d'aquesta estatua, colocada el 1683 perque es creu que va ser des d'on es va llençar, per tota Centreuropa, sobretot en ponts.Pont de Carles IV (Satré Mesto):
Fins el 1741, el Pont de Carles era l'únic que travessava el riu Moldava. Medeix uns 520m de llarg i es construir en blocs de pedra. Carles IV va encargar la seva construció a Peter Parler el 1357 per substituir el Pont de Judit. La decoració original es limitava a una sola creu. La primera estatua va ser la de Sant Joan Nepomuký, al 1683, imitant les escultures de Bernini del Pont de Sant'Angelo de Roma. Dirigint-nos cap a la Ciutat Vella i fent zig-zag, a continuació de Sant Joan Nepomuký, tenim:
- Sant Norbert, Sant Wenceslau i Sant Segismunt (1853).
- Sant Francesc de Borja (1710).
- Sant Joan Bautista (1857).
- Sant Cristòfol (1857).
- Sant Cirili i Sant Mètodi (1938).
- Sant Francesc Xavier (1711): El missioner jesuita és sostingut per tres àrabs i dos orientals convertits. Brokof, l'escultor, està sentat a l'esquerra del sant.
- Santa Anna (1707)
- Sant Josep (1854).
-Creu del segle XVII: Aquest crucifix de fusta fou l'ùnic adorn del pont durant 200 anys. El Crist Daurat data del 1629 i la frase "Sant, Sant, Sant és el Senyor", en hebreu, fou pagada per un jueu per expiar una blasfemia.- La Pietat (1859).
- La Verge, Sant Domingo i Sant Tomàs (1708): Els Domini Canes o gossos de Déu apareixen amb la Verge i el símbol de la ordre: un gos.
 |
| Pont de Carles IV desde la Torre del Pont de Ciutat Vella |
- Santa Barbara, Santa Margarita i Santa Isabel (1707).
- La Verge i Sant Bernat (1709): Querubíns i símbols de la Passió estàn presents en aquest conjunt.
Arribem a Staré Mesto entrant per la porta de la Torre del pont de la Ciutat Vella. Aquesta torre gòtica és de finals del segle XIV i formava part de les fortificacions de la ciutat vella. S'hi pot pujar per veure una vista del pont amb Malá Strana al fons. Feta per Peter Parler, també hi tenim unes escultures on destaquen Sant Vito, patró del pont, Carles IV, a l'esquerra i Wenceslau IV.
No hay comentarios:
Publicar un comentario