Praha IV: Nove Mesto i el riu Moldava

La Praga més moderna, la Ciutat Nova. Ens endinsem en la part de la ciutat més gran on trobem la majoria d'hotels, supermercats, clubs i pubs i els casinos (Vàclavské Namésti). Tot visitant acostuma a allotjar-se en aquesta part de la ciutat i, encara que es pot anar caminant a totes parts i, sobretot de la Ciutat Nova a la Ciutat Vella, es pot fer servir el metro (1967). És barat, és fàcil, és còmode i tota estació té el seu supermercat i cafeteria. Hi ha màquines espendedores per tot arreu però, recomano anar a la guixeta.

Nove Mesto veurem com conviu la Praga més recent, des de la època de finals del segle XIX (Opera), al Nazisme, el Comunisme i el neixement com Estat el 1992. Hi trobem les fabriques-pub més importants de Praga, U Fleku (Kremencova 11 - www.ufleku.eu) i U Pinkasu els edificis més característics de l'Art Noveau txec. 

A part veurem quina és la Praga que ens presenta el seu riu Moldava. La quarta part és: Nove Mesto o Ciutat Nova i el riu Moldava.

09/03/2009

Fundada el 1348 per Carles IV, Nove Mesto va ser minuciosament planificada en torn a tres grans places de mercat: la Plaça de Senovázné (Mercat de Fenc), la Plaça de Carles IV (Mercat de Bestiar) i la Plaça de Wenceslau (Mercat de Cavalls). En extensió era el doble que Staré Mesto i estava habitada per comerciants i artesants, sobretot ferreters, carreters i artesants de la cervessa. A finals del segle XIX es destruir gran part de la zona per remodelar-la i que tingués l'especte actual.

Václavské Námestí (La Plaça Wenceslau):

San Wenceslaw ai Museu Nacional

Hotels i restaurants (fastfood inclosos) ocupen molts dels edificis que envolten aquest antic mercat de cavalls, encara que continua sent un important centre comercial. La majoria de les construccions daten de principis del segle XX, quan es reorganitzar la plaça. Es poden contemplar intersants exemples dels estils ornamentals empleats els arquitectes txecs del moment. Hi trobem els teatres, cinemes, Casinos i tendes.

Els elements dominats de la plaça son la estatua a cavall de bronze de Sant Wenceslau (1912), el princep que fou assessinat pel seu propi germà i és el patró de Bohemia. Just davant tenim un monument a les victimes del Comunisme on Jan Palach va realitzar la seva última protesta. Desde la Revolució de Vellut (1989) s'ha convertit en santuari obligat.

Davant la estatua de Sant Wenceslau, s'alça el Museu Nacional on es troba la seva escalinata construida com a símbol nacional el 1890.

Si anem baixant, deixant el museu a la nostra esquena per la borera de l'esquerra ens trobarem amb el Palau Fènix, el Palau Lucena i la Casa Wiehl (1896), batejada amb el nom del seu arquitecte, un edifici d'estil Neorenaixentista i amb figures d'Art Noveau de Nikulás Ales. Tombant a l'esquerra trobem el carrer Vodickova on tenim la Església de NS de les Neus i Jardí Franciscano davant la plaça de Jungmann (important dins la Revolució de Vellut de finals dels 80).

Café Tramvaj 11

Tornant a la plaça, anem a la borera oposada i pujant cap al museu ens trobem el Palau Koruna (centre comercial), l'edifici de Assicurazioni Generali on va treballar Franz Kafka entre 1906 i 1907, l'hotel Europa on l'exterior i l'interior, de 1906, conserven la majoria de la seva decoració d'Art Noveau i, just davant, al centre de la plaça, el Café Tramvaj 11, un vagó de tramvia recombertit a cafeteria.

En definitiva, la plaça ha estat testimoni dels principals aconteixements de la història recent txeca. Aquí s'inmolà l'estudiant Jan Palach el 1969. El novembre de 1989 com a resposta a la brutalitat de la policia va haber-hi la revoució de Vellut i la caiguda del Comunisme. 

Karlovo Námestí (la Plaça de Carles IV):

Record al Setge de 1942

Al sud de la Ciutat Nova conflueixen un gran número de linies de tramvia. El parc de la Plaça de Carles és com un agradable i tranquil refugi on molts txecs venen a llegir o estudiants a fer el break doncs, als voltants de la plaça és on es troba la Universitat i les escultures del centre representen escritors i científics.

Que hi trobem? Trobem l'església de Sant Ignasi, el Col·legi Jesuita, la Casa de Faust, l'església de Sant Joan de la Roca, el Jardi Botànic és just al darrera, el Monastir Eslau d' Emaús i església de Sant Cosme i Sant Damià. Tots aquests edificis envolten la plaça, del segle XIX, on al mig trobem la estatua a Jan Purkyne (1787-1869) físic i pioner de la Teoria de les Cèl·lules. 

Anant cap al riu pel carrer Resslova trobem l'església de Sant Cirili i Sant Metodi. Clar record, amb una placa i varies marques de bala, al setge del maig de 1942, quan les tropes alemanes van entrar a l'església en busca dels paracaidistes-agents txecs i eslaus que s'hi amagaven per haber assessinat a Reinhard Heydrich, el governador nazi de Txecoslovàquia, juntament amb membres de la resistencia txeca. Envoltats per les tropes enemigues, van preferir treure's la vida abans que rendir-se. Els impactes de les bales es poden apreciar sota una placa en record del fet en el mur exterior de la cripta d'aquesta església barroca de 1730.

U Fleku a Kremecova 11

El menjar és molt germànic però, la gran estrella de la gastronomia txeca es la beguda. Hi ha el típic licor anomenat Becherovka, el Borovicka i el Slivovice. Però, entre els líquids alcoholics, tenim la cervesa. És famosa a tot el món però a cap lloc s'aprècia tant com a Praga. Els txecs es prenen la seva "Pivo" molt en serio i estàn molt orgullosos d'ella. La Pilsner i les seves varietats provenen de Bohemia. Les millors són de Plzen (Pilsen). La birra per execelència i conegudes són la Budweiser i Pilsner Urquell però també hi ha Staropramen, Gambrinus i Velkopopovický.

Menú amb cervesa artesanal de l' U Fleku

És a Nove Mesto on trobem pubs amb ceresa tradicional i de producció propia com U Kalicha i U Fleku. Els anals són testimoni que a U Fleku ja es fabricava cervesa el 1459. Aquesta arquetípica cerveseria mantén la tradició cervesera més com un art que no una simple activitat mercantil. JAkub Flekovský va adquirir la fàbrica de cervesa el 1762 i la batejar com a Casa Flek. Avui és la fabrica més petita de Praga i elavora una cervesa forta i fosca que només es ven en el propi local acompayat de bons plats alemans (salsitxes...) en taules llargues i tamburets llargs on és fàcil fer amics amb altres visitants i txecs del local. Durant la batllada un banda de música, vestits amb els roba tradicional ens acompanyen amb música. En el seu interior amaga un petit museu d'història de la birra txeca.

Ambient dins U Fleku

Excursions pel Moldava

Des de la Torre del Pont de la Ciutat Vella o la Illa de Kampa, segons si esteu a Staré Mesto o Malá Strana, trobarem companyies que ofereixen a bon preu circuits pel riu Moldava. Jo, desde Staré Mesto, vaig escollir la companyia Venice of Prague, pel seu preu CZK 290,- i per sortir desde les entranyes del Pont de Carles IV.

Vistes del Moldava des del Pont Mánesuv

El riu Moldava ha desempenyat un paper vital en la història de la ciutat, a més de servir d'inspiració a artistes, escritors i musics al llarg dels segles.

Fins al segle XIX, part de la ciutat estava exposada al risc de grans inundacions. Per evitar aquesta amenaça, s'han reforçat i aixecats dics de pedra. 

Des del riu s'obté una visió única dels molts monuments històrics de Praga. A la riba esquerra va haber-hi el primer asentament eslau en el segle IX, va ser la riba dreta, densament poblada de mercaders i comercials. L'esquerra mai es va desenvolupar tant i una gran part està ocupada per jardins i parcs.

Gran Teatre Nacional

Praga té set ponts. Cada un és difrent però, com no, el més romàntic és el de Carles IV de nit i amb les vistes del castell. La torre del pont de la Ciutat Vella (punt de sortida) formava part de les fortificacions de Praga en el segle XIV i, de les torres del pont de Malá Strana, la petita es va construir el 1158 per custodiar l'entrada de l'àntic Pont de Judit; la gran es va aixecar sobre l'àntiga torre romànica el 1464.

A la part dreta trobem vistes especials del Rudolfinum (una sala de concerts Neorrenaixentista), Clementinum (àntic col·legi jesuita), el Museu Smetana, el Teatre Nacional (símbol del resurgiment txec, amb una espectacular teulada, domina el perfil urbà de la riba dreta des de 1860), el dipòsit Sítka (amb un terrat barroc de finals dels segle XVIII, s'aixecà el 1495 per donar aigua a la Ciutat Nova), l'edifici Ginger i Fred o els ballarins (peculiar edifici d'oficines), el monument a Frantisek Palacký (historiador txec), el Monastir Eslau de Emaús (que es construí el 1347 per iniciativa de Carles IV. Les seves dues modernes agülles es reconeixen fàcilment des del riu), Aduana de Výton i l'església de Sant Pere i Sant Pau (on les agülles neogòtiques del temple, tants cops reconstruit, van ser disenyades per Frantisek Mikes i dominen el perfil de Vysehard.
A la part esquerra, la més ajardinada, trobem el dipòsit d'aigua de Malá Strana, la Illa del Nens (on es troba una estatua en reord a tots els ofegats), la Strelecký ostrov, el canal del diable i la illa de Kampa i més a munt el Parc de Letná.

Des del punt vista del Karluv Most (Pont de Carles IV) i, deixant Malá Strana a la dreta, tenim els ponts de Legii Most, el Jiráskuv Most, Palackého Most i el Zeleznicní Most. A la nostra esquena tindrem el Mánesuv Most, el Cechuv Most, Stefánikuv Most i Hávkuv Most.

És des del Barri Jueu, que es veu el Metrònom del Parc de Letná, a l'altra costat del Moldava, s'extent un ampli altiplà que domina la ciutat. És aquí on es reunien els exèrcits abans d'atacar el Castell de Praga. Des de mitjans del segle XIX esta coberta per aquest parc.
A la terrassa que corona l' escala es troba el Metrònom construit el 1991. S'instalà després de la Revolució de Vellut en el pedestal que ocupava la més gran estatua de Stalin de tota la URSS, derribada el 1962. El metrònom tampoc a despertat moltes simpatíes i serà reemplaçat. El que sembla salvat és el Pavelló Hanavský, neobarroc de ferro fós construit per la Expo de 1891, desmontat i tornat a montar en el lloc habitual. Avui és un cafè-restaurant. 

Actual Metrònom on hi habia el monument a Stalin

Monument a Stalin al Parc Letná, anys 50