Praha III: Praský Hrad i Hradcany

Pujant pel carrer Nerudova, a Malá Strana, entrem de ple en els origens de la ciutat i al pic més alt de Praga, compres pel castell. Carrers estrets i empinats ens esperen fins arribar a la zona governamental de la capital txeca. És la zona menys extensa a patejar i on tot està ben localitzat. Entrem, doncs, de ple a la tercera part; el Castell de Praga i Hradcany.

Prazský Hrad i Hradcany des del Pont Carles IV

09/02/2009
La història de Praga s'inicia en un castell, fundat en el segle IX pel Princep Borivoj. La seva posició estratègica sobre el riu Moldava el convertí en el centre del territori governat pels Premysl. Dins els murs es construí, a més del castell, un palau, tres esglésies i un monestir, entre altres edificis. Al voltant de 1320 neix la ciutat de Hradcany en una part del talús. El castell ha estat reconstruit en varies ocacions, especialment durant els reinats de Carles IV i Ladislau Jagellón. El 1541 es cremà i tota la part derruida es va reconstruir en estil renaixentista. El castell va viure l'època de més esplendor amb el rei Rodolf II. Des de 1918 és la residència del president de la República. Cada hora té lloc el canvi de guardia però, el millor és al migdia.

Darrera tants incendis i invacions, el castell de Praga ha conservat esglèsies, capelles, salons i torres de cada periòde de la seva faccinant història, des de l'esplendor gòtic de la Catedral de Sant Vito fins les ampliacions renaixentistes de Rodolf II, l'últim Hasburg que va utilitzar el castell com a residencia principal. Els patis daten de 1753 a 1775, quan tota la zona es reconstruí amb l'estil barroc i neoclàssic.

Catedral de Sant Vito

De tot el conjunt, visitable, la Catedral de Sant Vito és la més remercable per no perdre-se-la. Ni el seu interior ni el seu exterior. 
La construcció del monument més significatiu de Praga va començar el 1344 sota les ordres del rei Joan de Luxemburg. El primer arquitecte fou el francès Mathieu d'Arras. A su muerte, Peter Parler el relevà i continuà amb la seva obra fins a les guerres husites. Variis artistes i arquitectes dels segles XIX i XX van completar la catedral on es guarden les joies de la Corona i la tomba de San Wenceslau (mort a mans del seu germà Boleslau el 935).
Del seu exterior, hom no es pot perdre les gàrgoles, el gran rostó de l'entrada (1925-1927) ni el Portal Daurat (fins el segle XIX era l'entrada principal de la catedral i, encara s'utilitza ocacionalment. A sobre es situa un mossaic amb escènes del Judici Final, obra d'artesants venecians del segle XIV).
Un cop dins la catedral es fàcil seguir un recorregut per no perdres cap detall. Visitar aquesta catedral suposa recòrrer 1000 anys d'història. En el portal oest es poden observar alguns dels millors elements d'estil neogòtic. A les capelles laterals hi ha tot tipus d'objectes religiosos, reliquies de sants i obres d'art. La capella de Sant Wenceslau amb la seva rica ornamentació i les seves ilustracions de joies s'ha de RESERVAR. La catedral ha anat evolucionant des d'una petita rotonda al segle X fins a una catedral al segle XIV i les seves respectives ampliacions dels segles XIX i XX.
Recorregut:

1. Vidriera d'Alfons Mucha (1860-1939): La catedral te excel·lents vidrieres policromades txeques del segle XX, com la que mostren a Sant Cirili i Sant Metodi. Mucha és el màxim exponent d'Art Noveau txec. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfons_Mucha)

2. Presbiteri: El construir Peter Parler a partir de 1372. Destaca per la seva elevada bòveda, que constrasta amb una complexa traceria gòtica.

3. Fugida de Féderic de Palatinat: Aquest relleu en fusta, que descriu les lamentables conseqüències de la batalla de la Montaña Blanca, mostra la Praga del segle XVII en tot detall.

4. Tomba de Sant Joan Nepomucky: Aquesta elaborada tomba, elavorada en plata el 1736, honra al sant que es convertí en important figura de culte durant la Contrareforma (Praha II: Malá Strana).

5. Oratori Reial: Els nervis de la bóbeda d'aquest oratori gótic del segle XV tenen formes d'armes.

Mausuleu Reial

6. Cripta: Una escala condueix a la cripta, on es troben les tombes reials, com la de Carles IV i les seves quatre dones, i els orígens de la rotonda i la basílica.

7. Mausuleu Reial: Ferran I va morir el 1564. La seva dona i el seu fill, Maximilià II, estàn enterrats al costat seu en aquest mausuleu.

8. Capella de Sant Wenceslau: Les parets estan decorades amb frescos gòtics amb escenes de la Biblia i vides de sants, mossaics de pedres precioses i finures daurades. Cada objecte és una obra d'art. El capitell daurat que es troba al seu interior s'utilitzava per guardar-hi les hòsties i el vi de la Comunió.

Capella Sant Wenceslau

Curiositats: 1. Durant la Coronació del rei Leopold II com a rei de Bohemia a la catedral el 1791, Mozart va composar la òpera La Clemència de Tito per a la ocació. 2. Al Portal Daurat s'hi representa cada una de les constelacions del zòdiac. 3. La espasa de Sant Wenceslau i el seu casc es conserven com a reliquies i formen part del tresor de la catedral.

Dins el complex del castell també es pot visitar el Carreró d'Or on pinturesques casetes dels artesants están situades en els intramurs, es van construir en el segle XVI per les guardies i artillers del castell. S'ha de pagar per entrar-hi com a cada part del complex però, surt més barat un tiquet per tot.

Mort de Sant Wenceslau
Detall Porta 

Aquest curt i estret carreró, deu al seu nom als artesants que habitaven en el segle XVII, és una de les més pinturesques de Praga. Esta plena de casetes pintades de vius colors, que van construir en els arcs de la muralla del castell. Rodolf II va ordenar edificar-les a finals del segle XVI per acollir las 24 guardies del castell. Un segle després els artesants les ocuparen. Al segle XIX, la zona es va anant deteriorant i era frecuentada i habitada per persones marginals. A mitjans del segle XX, tots els habitants que quedaven van ser desallotjats i es va restaurar el carreró per tornar-lo al seu aspecte original. La majoria son tendes de llibres, cristall de Bohemia i altres records pels turistes com estampats o titelles.
En el Carreró d'or si establiren alguns coneguts escritors com el poeta i Premi Nobel Jaroslav Seifert i/o Franz Kafka, que va viure amb la seva germana en el número 22 durant uns mesos de 1916. 
Degut al seu nom, va nèixer la llegenda de que el carreró estava ple d' alquimistes que intentaven crear or per Rodolf II. En realitat, els alquimistes tenien el seu laboratori al carrer Vikárská, entre la catedral i la Torre de la Pòlvora, a la mateixa zona.  

Carreró d'Or